
Vaig corre a tot corre,espantada;a la classe que em tocava.Pel camí,em *encontre a *quatro d'unes quantes dels meus millors amigues: *Estefania,Marina,Laura i Mercè.
-Aquestes ben *Katerine?-va dir preocupada *Estafania.Segur per veure la cara que ara mateix tènia.
-Aquestes en xoc o que?-va fer una altra pregunta Mercè
-Aquestes *palida...-va dir,el següent Marina.
-Si estic *perfectament-vaig respondre.Encara que aquesta resposta,era una pura mentida,*estaa molt espantada.El que acabava de passar en el jardí em tènia molt mal.
*Seguimo caminant juntes cap a la classe que ens tocava,que era la de literatura.*Abri la porta de la classe,i entrem.
-*Perdon...-vam dir les quatre alhora.Ja que *habiamos arribat tard,ens *tubimos que posar el la ultima fila.La pitjor de totes...on estaven tots els populars asseguts.
Cadascuna es *sento en un pupitre;la mala sort *mia,*due que em em assetjo quedava molt prop del noi,que abans em *habia escoltat tocar el piano i em *habia vist ho *ridicula que quedi en caure...
-*Uff... el que faltava-vaig dir en veu baixa.
-Hola...ens tornem a trobar-em va dir Andrew,mentre s'apropava acuradament cap a mi.
-*Mmm...jo...
-Que et passa?perquè aquestes nerviosa?
-Per res...solament perquè si ens enxampa la professora s'enfadarà.
-Ah...no sàvia que *estubieramos fent coses dolentes...
-Eh?aquestes boig..-vaig dir *enfadan-me
-*Uhhh...s'a enfadat el *aneglito...-va dir Andrew,mentre el seu rostre dibuixava un somriure burleta.
-*Nose...però és estrany que una persona com el teu est parlant a una persona com jo...això no aquesta prohibida en la teva...*nose... com cridar-ho..."secta".
-*Ja...*ja...*ja que graciosa...
-Doncs gràcies...*deberias pagar-me per l'acudit...
En acabar la frase,Andrew va ser *separandose de la meva,per tornar al seu anterior lloc.
*Porfin les classes ja *habian acabat,i cadascun es *hiba a la seva habitació.Ja que *estabamos en un internat.Uns dels internats més importants d'Espanya.
Entri a la meva habitació compartida.Tènia sort,perquè la *compartia amb una altra amiga,el seu nom *Neith...m'encantava estar amb ella,igual que estar amb les meves altres amigues,que també les *queria molt.
-*Hello!-vaig dir tot somrient i feliç
-Malament dia...-va dir *Neith
-*Mmm...malament dia?...bé al meu també d'una banda-vaig respondre
-*Asi?..
-Si...
-Que t'a passat?
-Doncs que l'Andrew,el noi que es creu el millor...doncs és *insorportable!!

-*Katerine...aquestes bé?
-Si estic bé...-vaig dir mentre intentava portar-me el coixí a la cara per cridar.
-És que *tio és un *plasta,un *super *guay,i que es creu el millor...ho detesto.
-Doncs ja som dos...
-Sincerament,no cal queixar-nos molt,estem en un col·legi de gent rica,que es creu el més.-va dir *Neith;estrany però era una altra de les qualitats que m'agradava de *Neith,encara que era filla d'una *família rica i poderosa,pensava el mateix que jo,i no era com l'altra gent d'aquest internat.
Jo era com una bestiola rara,ja que vaig ser la primera i la *unica,que entro per una beca en l'internat.Rar per part que en aquest internat no donen beca,solament entra els fills de gent rica i poderosa.
El meu cas va ser especial,ja que va ser perquè,uns dels professors era gran amic dels meus pares...els que *tragicamente van morir en un accident d'avió,quan viatjaven del meu país natal(Perú) fins a Espanya per segona vegada.
Els meus pares van venir *aqui per treball,amb mi de 9 anys;en aquest temps *conoocieron a Simon.
Un *dia van decidir viatjar,per coses que estaven passant amb la *família.En el trajecte:Perú-Espanya,l'avió tub un problema amb els motors i va caure;jo tènia 14 anys.
Va ser com un malson;molts papers que fer,no *sabian si tènia que tornar *ami país natal o quedar-me en un refugi.Al final el *unico que es va fer càrrec del meu va ser Simon.
Va ser per ell que entri a aquest internat.Simon era una persona pacient,*intelgente,*carriñosa,amable...resumint una bona persona...però alhora una mica misteriós.
-*Katerine...-va dir *Neith.
-Eh?...-vaig dir jo,mentre deixava els meus records encara costat.-Ho sento,és que estava pensant.
-I en què pensaves?
-2-