Tempesta de melodia

El so del piano,sonava fins a en els meus orelles,la dolça melodia del piano mentre tocava intentava encontrar la lletra perfecta per la melodia.
-Wooo...molt bé...-va dir un noi que acaba d'entrar a l'auditori.
Encara pitjor era el noi popular del col·legi.El seu nom Andrew.Un noi desitjat per totes les noies;era maco,intel·ligent;però era arrogants,tènia la popularitat tenia fins a les cap,es es creia el millor...i com no és gens rar,sortia amb la noia més popular del col·legi.Eren la parella del col·legi.Tots els adoraven...òbviament per la seva popularitat.

-mm...ho sento,ja me anava-vaig dir jo.Mentre m'aixecava de la cadira.En aquest moment,em vaig emsupegar y vaig caure al sòl.

-Aquestes...

-Si estic bé.Adéu-vaig dir,mentre m'aixecava del sòl;i baixava les escales,i  despres corria a la porta,volia sortir d'aquesta vergonyosa situació.El noi més popular del col·legi em habia vist caure,segur que d'aquí un moment sera burlada per tots.

Vaig córrer el més de pressa...no volia tornar a classe,així que la unica opció que tènia era anar al meu lloc secret,on ningú em trobaria.

Era un jardí petit,però bell,bell...tènia un paisatge espectacular.Tot aquesta ple de roses vermelles i blanques,flors de varietat de colors.I una mica,al lluny hi havia una font,on *sortia aigua cristal·lina,i si tancaves els ulls i escoltaves atentament,podia  sentir al costat del so de l'aigua i del vent,*hacian una melodia.Vaig cantar la canço "alacanzar una estrella":

Alcanzar una estrella
Una estrella perdida
Confundida en el cielo
Quiero que sepa mi pena
Lo que sufre en silencio
Lo que vive mi ser, no
Importa que este muy
Lejos si tengo yo su brillo
No importa la negra noche
Si ilumina mi destino

Si luces al lado de un ángel
Suspiro cantado mas allá de
Este mundo, el aire huele
Al perfume que todo lo llena
Con su inspiracion

En aquest lloc em sentia lliure,em sentia especial...era un jardí màgic pel meu.
De sobte,tot va enfosquir,una rafaga de vent es va alsar.Una veu s'escolto al lluny:"Dolça veu que va escoltar,dolça melodia...el teu de cor pur,el teu podras ensenyar a un ésser que no sap que és amor,li ensenyessis a voler a una persona i a voler-se tal i com es de  veritat "

Després tot va desapareixer i va tornar a la normalitat...estava espantada....Que he havia estat tot això?de qui era aquesta veu?que *queria dir aquesta veu,amb aquestes paraules?era tot la meva imaginació?